
Reglament de Protocol, Honors, Distincions i Cerimonial de L'Ajuntament de Calviá. Parte II.
Sobre la Corporació, Tractaments, Ordre de precedència interna, Attributs i els seus usos.
SOBRE LA CORPORACIÓ, TRACTAMENTS, ORDRE DE PRECEDÈNCIA INTERNA, ATRIBUTS I ELS SEUS USOS.
Art. 6.
A tots els actes oficials en els quals s'assisteixi institucionalment, la Corporació Plenària mantindrà l'ordre de precedència que s'estableix en el present Reglament.
Art. 7.
El batle/la batlessa de Calvià tenen el tractament d'Il-lustríssima i els tinents de batle i la resta de regidors de Senyoria.
Art. 8.
L'ordre de precedència intern de la Corporació Municipal serà el següent:
- Sr. batle/ Sra. batlessa.
- Srs. tinents de batle, pel seu ordre.
- Cap de l'oposició.
- Sres. portaveus dels grups polítics municipals, segons el nombre de regidors que l'integrin i, en cas d'igualtat, segons el nombre de vots obtingut.
- Regidors de l'equip de govern.
- Resta de regidors ordenats segons el seu ingrés a l'Ajuntament, per Llei d'Hont.
Art. 9.
Els atributs representatius del càrrec de batle/batlessa de Calvià, són els següents:
a) Medalla amb escut de Calvià i cordó.
b) Bastó.
c) Banda.
Per acord plenari es determinarà la seva descripció, qualitat i característiques.
Art. 10.
El batle/la batlessa de l'Ajuntament de Calvià emprarà la Medalla i el Bastó el dia de la seva presa de possessió i en aquells actes la solemnitat dels quals així ho requereixi, tals com noces, processons, actes institucionals d'especial trascendència, etc.
Art. 11.
La insígnia de solapa amb l'Escut Municipal serà d'ús exclusiu per a tots els regidors com a expressió de la representació popular que exerceixen.
Art. 12.
Els atributs abans relacionats són de propietat municipal, llevat de les insígnies de solapa, que podran ser utilitzadas en actes d'especial rellevància de caràcter municipals.
- Parte I, Objecte. Sobre el municipi de Calviá. Atributs i usos.
- Parte II, Sobre la Corporació, Tractaments, Ordre de precedència interna, Attributs i els seus usos.
- Parte III, Sobre els actes municipals, la seva classificació i presidència.
- Parte IV, Sobre les distincions honorífiques muncipals.
- Parte V, Procediment per a la concessió d'honors i distincions honorífiques.
- Parte VI, Altres distincions honorífiques. Normes addicionals. Dispoció final.
Su opinión es importante.
Participe y aporte su visión sobre este artículo, o ayude a otros usuarios con su conocimiento.
-
De acuerdo con la legislación vigente ningún ciudadano español podrá aceptar ni usar condecoraciones extranjeras sin la preceptiva autorización del Gobierno de la Nación
-
Se confiere a Su Alteza Real Don Felipe, Príncipe de Asturias, la representación de España en los actos de toma de posesión del Presidente de la República Oriental del Uruguay. Real Decreto 162/2005, de 11 de febrero 2.005.
-
Armada, Mando, Régimen Interior, Disciplina, Seguridad y Honores y Ceremonias. Reales Ordenanzas de la Armada Española. Ley 85/1978, de 28 de diciembre. Parte II.
-
Ley sobre relaciones Consulares, Convención de Ginebra de 1963. 24 de Abril de 1963.
-
Título IV. Capítulo V. Descripción de las condecoraciones, insignias, pasadores y su uso.
-
Cambios en la legislación de protocolo. Modificaciones de Leyes y Reales Decretos.
-
Las facultades de las Cortes son: Primera. Proponer y decretar las leyes, e interpretarlas y derogarlas en caso necesario...
-
Iniciada la reestructuración de la Casa de Su Majestad el Rey por el Real Decreto 1677/1987, de 30 de diciembre, ha llegado el momento de completarla...
-
Decreto-ley 17/1975, de 20 de noviembre, sobre restablecimiento del Registro del Estado Civil de la Familia Real de España
-
El reconocimiento público y solemne de las acciones meritorias de las personas, de los comportamientos o actuaciones más directamente unidos a los principios generales que rigen nuestra Constitución y a la ética que une a todos los hombres, es un
-
Procediment per a la concessió d'honors i distincions honorífiques.
-
Se regula el Instituto de España. Las Reales Academias, surgidas del espíritu de la Ilustración y amparadas por la Corona, empezaron a constituirse en España en el siglo XVIII como centros de cultivo del saber y de difusión del conocimiento